El diàleg de la República o sobre l'Estat de Plató ens planteja la idea d'un govern autoritari. Podem ser bons homes i portar una vida bona i lloable mitjançant dos camins:


  1. Aprenent opinons sobre el millor estil de vida
  2. Adquirim coneixement , o sigui, aprenem filosofia.

El problema platònic sembla que gira al voltant de com viure una vida bona , o sigui, això vol dir o significa de quina manera podem tenir un estil de vida saludable, feliç, correcte i seré. Per això diferencia entre tenir un coneixement fals o pseudo coneixement ( aparença de coneixement) i tenir un coneixement veritable. Veritable significa per Plató comprensible, éticament bo, correcte , sincer, parresiàstic, honest, virtuòs. Això no és qui creu que és savi i es vanagloria d'aquesta ciència o coneixement sinó més bé es tracta de descobrir que no sabem res però ho sabem tot. El savi no és qui té èxit social , o qui és un expert en ..... Ser savi no és demostrar res sinó oferir-ho tot a canvi de res. Però no tothom hi està preparat. La doxa ( opinió) és quelcom subjectiu, personal, poc contrastat, poc reflexionat, impulsiu, espontani ... de fet el mon sensible es mou per aquests trets on només compte la nostra paraula , o sigui, opinió sobre el que creiem i pensem. Però el veritable coneixement no pot ser espontani, immediat, relatiu, versemblant, discutible. El coneixement que poseeix el savi és únic, immortal, objectiu, universal, ... AIxò vol dir que presenta aquesta saviesa com una eina d'emancipació social per arribar a tenir el Bé. L'home savi sap què és el Bé i actua bé. Per això els problemes del món que tenim on no sabem i no coneixem el què és el Bé. Aquesta idea s'anomena intel·lectualisme socràtic , com a herència del seu mestre Sòcrates.