Prova de Filosofia i ciutadania .3r trimestre ORTOGRAFIA 10 f (-1 PUNT)






NOM I COGNOMS ............................................................................................................................ CURS ......................................................DATA ..................................................................................


1.- Explica i desenvolupa l'origen de la història de la filosofia (4 punts) Segueix l'estructura del text expositiu (introducció -nus- desenllaç )
Textos de referència per contestar la pregunta utilitzats a classe

a) "La sorpresa davant el món : els primers filòsofs : com va néixer la filosofia? 12 punts en forma d'esquema.
b) Etapes de la filosofia ( indicadors de la primera etapa i la segona) . Quadre sobre la història de la filosofia.
c) Del mito al logos , ( 7 pàgines) en castellà.
d) Breu història del pensament filosòfic : els orígens de la filosofia occidental . pàgina 15 a 22 . Antoni Bosch referència a la Breu història publicada dins l'editorial columna.
e) quadre o fris cronològic , DN3 ( temes,etapes,anys,...)
f) textos 1 i 2 referents a Heràclit i Parmènides.
g) text de G. Colli "El naixement de la filosofia" article " La follia és la font de la saviesa" . Realitzat un resum personal i llegit i explicat a classe durant el segon trimestre i esquema-resum guiat durant el tercer trimestre a classe.
h) Onfray, Michel , La força d'existir , capítol primer sobre "un altre via filosòfica" (historiografia dominant, l'a priori platònic i la contrahistòria de la filosofia)
llegit i esquematitzat a classe punt per punt , realitzant esquemes conceptuals contraposats amb la tradició anterior.
i) article elaborat per alumnat de recerca sobre l'origen amb resposta dins aquest mateix wikispace per part del professor donant suggerències i respostes a cada participant en el debat i sense retorn de la nova elaboració posterior.


Introducció

Parlar dels orígens en filosofia implica inicialment posicionar-se davant una determinada manera de veure i pensar les coses. Ningú pensa les coses de manera neutral, objectiva, amb garanties d'asepsia o no contaminació. Onfray , el filòsof francès , defensor en la seva obra "La força d'existir" ens fa aquesta advertència : existeix una historiografia dominant dins la filosofia que ha configurat la pròpia història i el propi pensament. I el més fort de tot això resulta ser que ningú es qüestiona res sobre aquesta tradició exportada i explicada. Per això continua dient que la gran faula de totes precisament es refereix als origens :"la filosofia neix a Grècia, al segle VII a.c amb els presocràtics.". Sota aquesta idea s'amaguen errors inicials de data, lloc, noms. Però també d'origen blanc, europeu, democràtic, de creure que el Logos explica el miracle...I afegieix que sempre les faules han tingut el seu èxit dins la història. Per què domina una determinada manera d'entendre i veure la història en comptes d'altra ? La filosofia es pot explicar d'aquesta manera uniformitzada ?
Si ens preguntem per qui escriu la història segurament trobarem una diversitat de respostes i d'orígens que volen precisament desmitificar aquest mite o faula que sempre ens han explicat. Som-hi doncs..

Nus

Giorgo Colli filòsof italià afirma en el seu llibre "el naixement de la saviesa" que en un primer moment podem dir que hi ha misteri en aquests orígens incerts i llunyans. A diferència de la tradició erudita i experta que el situa en un filòsof presocràtic anomenat Thales de Milet al segle VII a.c Més endavant els estudis historiogràfics del segle XIX parlen d'altres possibles origens vinculats amb la cultura oriental d'Egipte i la India. De tots aquests possibles inicis Colli s'inclina per la tesi de Plató. D'aquesta manera la filosofia a diferència de la saviesa seria una tendència, una mena de desig de satisfer el que ens manca i volem conseguir : la saviesa. El filòsof per això és l'amant de la saviesa, qui la cerca dins el llengutage, l'educació, la pròpia recerca a través del diàleg. Plató en aquest sentit per primera vegada converteix el llenguatge oral en llenguatge escrit utilitzant la forma literària del diàleg. El diàleg és la forma literària més versemblant a la oralitat. El pensament doncs recupera posicions i es converteix en un pensament racionalitzat, reflexiu, interrogatiu, lògic,... Tradicionalment això s'anomena el pas del Mithos al Logos . Les formes antigues de pensament mitològic plenes del simbolisme màgic, religiòs, irreflexiu, irracional, deixen espai per preguntes que cerquen la resposta en una racionalitat científica, teòrica, matemàtica, especulativa, reflexiva ... Les condicions socials i polítiques que favoreixen aquest canvi es troben vinculades amb un canvi en les formes d'organització ciutadana. Fins aleshores les civilitzacions micèniques i minoiques preservaven models de "feudalisme arcaic" on la figura dels reis ostetaven tot el poder de la paraula i configuraven la propia concepció de la veritat (aletheia). Els petits avenços de les classes més baixes i la poca descendència dels llinatges dels arjontes o de la noblesa que sempre batalla, guerreja i organitza el poder de les fortaleses monàrquiques ofereixen la possibilitat de buscar altres formes organitzatives com les ciutats convertides amb Estats amb lleis pròpies, moneda pròpia, etc... L'origen doncs de la polis com a espai que dibuixa el marc urbà permet que a la plaça de la ciutat la ciutadania es reuneixi per poder parlar sobre els asumptes més bàsics i més trascendentals que preocupen a tothom. Poc a poc aquesta nova idea de ciutadania ofereix una nova dimensió en el debat i en les relacions personals-.D'altra banda la construcció del llenguatge escrit amb un alfabet herència dels fenicis afegeix un nou ingredient estabilitzador al poder de la polis. L'escriba aleshores afafarà un paper fonamental i el rei deixa de tenir aquell protagonisme de quasi "semi divinitat" que anteiorment tenia. L'Acropolis va organitzant-se en funció d'aquesta relació entre natura i cultura, o sigui, entre el tema bàsic grec : A què anomenem realitat ? Què és això del món real ? i una idea que dona origen a través de l'art, el llenguatge, la religió, la ciència de simbolitzar-nos o representar-nos això que anomenem cultura.








2.- Comenta el text tot indicant les parts principals : text-context i pretext .(3 punts)


COlli (1917 - 1979) va ser un filòsof. historiador i filòleg italià nascut a la ciutat de Torí. Seguidor de Schopenhauer i Nietzsche i estudiós de la idea de logos a Occident, va exercir de professor de filosofia clàssica a la Universitat de Pisa durant un periode de 30 anys, a més de traduir i editar l'Organon d'Aristòtil i la primera edició completa de l'obra de Friedrich Nietzsche, incloent-hi tots els fragments pòstums ordenats cronològicament, juntament amb el seu amic Mazzino Montinari. La seva darrera obra va ser la inconclusa La saviesa grega, una traducció i edició dels fragments dels filòsofs presocràtics.





En conclusió, si una recerca dels origens de la saviesa a la Grècia arcaica ens porta cap a l'oracle dèlfic, cap al significat complex del déu Apol.lo , la <mania> encara es mostra més primordial, com a teló de fons del fenomen de l'endevinació. La follia és la matriu de la saviesa”
Colli, El naixement de la filosofia.

context en vermell : referència a l'autor, època, biografia, obres, , referència al fragment de referència i l'obra de referència,
text en verd : fragment curt escrit com a conclusió d'algun capítol.
Pretext : el sentit que l'autor i el lector volen o poden interpretar del text , què ens suggereix el text en realitzar la lectura comprensiva ? En aquest cas sembla que el pretext sigui precisament parlar del origens i la seva relació amb la follia. En aquest sentit el pretext ens obliga a saber que aquesta investigació sobre els origens ens obre una nova significació : el savi és un boig, maniàtic que està pensant com a profeta o endeví del coneixement apol·lini



3.- Realitza una dissertació segons el procediment estudiat sobre crisi econòmica actual i la ciutadania : com afecta ? Quins factors intervenen? Quines dificultats trobem com a treballadors? Hi ha una crisi o moltes crisis ? ....( 3 punts)

INTRODUCCIÓ

Comencem dient que podríem dir que no hi ha una crisi sinó moltes crisis. Amb aquesta idea intentarem defensar que de crisi sempre hi ha en totes les èpoques i moments , que no afecta a tothom d'igual manera, que els múltiples factors desencadenants són difícils de matisar i de poder clarament dibuixar , i que per a la ciutadania del segle XXI la crisi és un problema de necessitat de canvis en els models socials-econòmics i polítics. Tot això ho intentarem fer pas a pas i de manera raonada per garantir una bona defensa de les nostres tesis.

NUS

Aquesta primera idea o afirmació "no hi ha una crisi sinó moltes crisis" fa pocs dies la sentíem alguns mataronins gràcies a una intervenció del professor Arcadi Oliveres en una activitat de l'ajuntament de Mataró. Efectivament segurament no es dissociable l'economia de la política de la moral o ètica de la ciència,..... Actualment en parlar de crisi tot accentuant l'economia en el fons oblidem coses com la globalització i les relacions múltiples i plurals que ara per ara intervenen en tot el nostre planeta blau. El canvi climàtic per exemple és una part de la crisi i com el lector pot entendre és econòmica però també medi ambiental. D'altra banda la falta de recursos materials no resulta ser només un problema de líquid o diners sinó també de bens escassos com l'aigua, el petroli, la massa forestal, l'extinció de les espècies animals ... En aquest sentit