HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA ampliació annex tema 1



partenon.jpg


Concepcions globals de les distintes etapes de la història :


a.- En els inicis , la filosofia és un esforç per resoldre lògicament l’enigma del món. La pregunta sobre que s’entén per realitat busca una resposta en els primers pensadors. La raó lluita per obrir-se pas entre les formes de mentalitat mítica- religiosa. Aquestes formes responen a una etapa històrica dominada per una cultura monàrquica piramidal on la veritat ve determinada per l’exercici del poder del rei i l’aristocràcia.
S’inaugura la reflexió i el pensament discursiu i racional amb els grans temes de la filosofia : la naturalesa, els principis còsmics, les relacions socials entre l’estat i la ciutadania, la concepció de l’ésser humà...
Aquest període correspon als anomenats pensadors presocràtics o preplatònics i als sofistes.



b.- En una segona etapa , sota l’impuls de Plató i Aristòtil , la filosofia estructura les seves parts fonamentals ( lògica, metafísica, física, política, ètica,...). El món s’entén com una realitat ontoteològica ( les coses s’estructuren jeràrquicament des del concepte de divinitat i la concepció pertany a una esfera no visible sinó intel·ligible). La llei que explica el cosmos utilitza un discurs racional (logos) i l’univers d’éssers respon a causes invisibles més enllà del món físic i aparent.
Aquest període –en molts casos síntesi de l’anterior- va de pensadors com Sòcrates fins el neoplatonisme.


c.- El món grec i el seu contacte amb el món hel·lenístic determinarà el nou horitzó : la filosofia dels creients on es produirà l’escenari per la revelació divina que interpel·la l’home. La fe configura la història de la humanitat i el destí. Les institucions com l’església i l’estat instauren un poder religiós que lluita contra el poder terrenal.
Aquest període té l’home com intermediari entre el món i Déu i el distanciament de la natura resulta evident , tot convertint-la en objecte d’estudi a la seva disposició tant per explotar com per dominar amb un ús pràctic. Des de pensadors com Sant Agustí d’Hipona fins a l’etapa del Renaixement.